Mentrestant

Viuen junts. 
Dormen sols.
Gairebé no es toquen.
Beuen aigua d’una font que s’està assecant.
Passa el temps.
I saben que hi ha una vida millor.
Però sempre queda un punt de llum
en algun record.

“Bona nit…
com estàs?..”
No hi ha més paraules.
Tantes hores vora el foc mentre es va apagant…
Hi ha un instant,
un moment,
per entendre qui són.
Però cada dia costa més
disfressar l’amor.

I de tant en tant, un petit somriure…
De tant en tant, una flor que ve de pas…
Però mentrestant tenen clar
que viuen del passat.
L’amor se’n va.

Viuen junts.
Dormen sols.
Desterrats dels somnis.
Són la història d’un esforç per seguir estimant.
Han crescut.
S’han fet grans.
I fa una mica de por.
Però alguna cosa els deu quedar
perquè  el vincle és fort.

I de tant en tant, un petit somriure…
De tant en tant, una flor que ve de pas…
Però mentrestant tenen clar
que viuen del passat.
L’amor se’n va.
L’amor se’n va.