Històries que ens atrapen

Decidit a començar el meu viatge
amb la dona que parlava en vers.
He viscut fent un personatge.
He mentit als meus.

M’amagava a plena llum del dia,
ressorgia cada santa nit.
Perseguint una fantasia,
m’he trobat a mi.

Cada cop que torno a tu
sé que és l’hora dels adeus.

Més enllà de com neixen
les històries
que ens atrapen,
més enllà del silenci
o dels somnis
que he passat amb tu,
ara em toca viure el present,
cada moment
sense obstacles.

Més enllà de com neixen
les històries
que ens atrapen,
més enllà del silenci
o dels somnis
que he passat amb tu,
ara em toca viure el present,
cada moment
sense obstacles.

Ara em toca viure el present,
cada moment,
lliure com l’aire
del que pensi la gent.
Viure com sóc.
Plàcidament.
Cada segon
sense obstacles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *